sábado, 19 de noviembre de 2011

POEMES DISPERSOS.-por Joan Salvat Papasseit





 


joan salvat papasseit
 
POEMES DISPERSOS
 
  AMADA, AMADA 
Com te veig 
sense veure't ni tenir-te al davant! 
Ara mateix, 
m'apar com si corressis. 
Vers la meva cabana d'il.lusions. 
Amada, 
vas lleugera de roba. 
I, en corrent, 
tos pits saltironegen en son si. 
Aprés bojament rius, 
-en adonar-te'n-, 
talment com una nena enjogassada. 
A prop de la cabana has arribat, 
amada. 
I dolçament m'esguardes. 
Per què acotes el cap, avergonyida? 
Amada, 
jo ara et vull fecundar: 
Perquè un infant alletis 
-que sigui com un déu. 
I els homes beneeixin 
els teus sins 
i el teu córrer. 
  (1918) 
 
LES GORGES 
A Sant Martí del Canigó 
la veu ressona que us esglaia. 
Diu: Catalunya! 
  i la remor 
sempre contesta: Esclava a Espanya. 
Si prens coratge 
  els ulls al cel 
i alces el braç -gest de venjança, 
a Sant Martí sents una veu 
i a cau d'orella: 
També a França. 
 
CANÇÓ FUTURA 
Guerra la guerra, fem-nos soldats: 
serà la terra pels catalans. 
Gent de Castella, deixeu-nos pas! 
Feu-vos enrera la host vilana. 
La mar és nostra! La granca ufana 
que l'estol passa. 
   La malvestat 
s'és feta eixorca si som triomfants: 
serà la terra pels catalans. 
Duem estrella i penó barrat, 
guerra la guerra! 
   L'ardit es bat 
per una engruna dolça de pau: 
si perd l’engruna vol llibertat. 
Serà la terra pels catalans. 
Gent castellana, l'allau no us val! 
inici
portada salvat-papasseit 
poemes en ondes hertzianes 
l'irradiador del port i les gavines 
les conspiracions 
la gesta dels estels 
la rosa als llavis 
óssa menor 
poemes dispersos 
fragments 
prosa 
dades 
Antologia de poemes per a l'escola
 
Pàgina de presentació MAG POESIA


   
 
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario