martes, 23 de agosto de 2011

DIGNITAT-DIGNIDAD.-Poema en catalán y castellano de Guillem Vallejo


                                    DIGNITAT

                Sudan és una nafra en el cor d´Àfrica.
                Corre cega, poruga, òrfena i malfiada
                la sang, mentre la fam apama el cor
                d´un nen i en treu un fel obscur
                que traspassa la indiferent pantalla
                de l´últim model de televisor extraplà.
                Els seus ulls orbs no veuen els qui el veuen
                amb un regust d´incomoditat no declarada.
                Un mosquit vola d´una banda a l´altra
                obcecat a procurar-se l´aliment
                que les mans defallents de la mare
                lluiten encara amb prou feines per servar.
                La taula allà és parada i les més dolces postres
                esperen amb festeig de colors en el plats.
                Impertinent el mosquit tasta la mel
                oblidant un instant les nafres d´aquell cos
                esquifit pel dolor, famolenc cor endins,
                invisible entre els plats dolços del dinar.


                                                       Del llibre, Ikaria

                                    DIGNIDAD

               Sudán es una llaga en el corazón de África.
               Corre ciega, taimada, huérfana y desconfiada
               la sangre, mientras el hambre mide el corazón
               de un niño y extrae una oscura hiel
               que traspasa la indiferente pantalla
               del último modelo de televisor de plasma.
               Sus ojos ciegos no ven a los que le miran
               con un regusto de incomodidad no declarada.
               Un mosquito importuno vuela de un lado a otro
               obstinado en procurarse el alimento
               que las manos desfallescientes de la madre
               luchan aún por procurarle, ya sin fuerzas.
               La mesa allá está puesta y los postres más dulces
               aguardan con festejo de colores en los platos.
               Impertinente el mosquito prueba la miel
               olvidando por un instante las llagas de aquel cuerpo
               esmirriado por el dolor, hambriento corazón adentro,
               invisible entre los platos dulces del almuerzo.


                                                       Del libro Ikaria, Guillem Vallejo

No hay comentarios:

Publicar un comentario